Doncs sip, ja estem a casona, tot i que ara per ara casa meva és la panxa de la mare i jo d'aquí encara no he sortit!
Ha estat un viatge maco i és que certament, si diuen que els prejudicis es treuen viatjar, també és pot fer a la inversa i treure prejudicis i viatjar per Espanya ja que tens diversitat, coses maques i gent agradable, cert que també n'hi ha que no ho són (com a tot arreu) però d'aquests ja no m'enrecordo!
Hem estta a la natura, remuntant rius i veient arbres, hem vist ciutats històriques com Caceresi d'altres on encara s'hi escriu la història com Salamanca, monuments com la catedral de Burgos o el teatre romà de Mèrida, i fins i tot hem tingut temps per racons freaks com el museu de l'orinal.
Vamos, que en 10 dies i 2700km. amb la facilitat que et dóna moure't amb cotxe, aprop de casa, però sentint-te com si estiguessis molt lluny!
Ara és moment de recordar i posar-se una mica trist perque demà els pares tornen a la rutina i jo deixaré de veure coses xules durant un temps... tot i que he sentit rumors que en breu marxarem a Portugal!
Fins la propera!!!
dilluns, 5 d’abril del 2010
Burgos. Dades
Dormir
- Hotel Entre Arcos: al tractar-se de la última nit, vam pujar una mica el presupost i ens vam allotjar en un hotel de 3 estrelles 'modernet' i nou en ple centre històric, vam pagar 50€ i vam dormir molt molt bé. Fins i tot teníem, dutxa sensación!!!
- Restaurant casa Babylon: combinant plats tradicional (morcillas i arrossos) amb cuina moderneta en un espai en el que et sents còmode desde l'inici ofereix un bon sopar especial per tancar un viatge molt maco.
Queso vs Catedral. De Burgos
Això ja s'acaba, estem tornant i ja no ens aturarem fins arribar a Barcelona, aquest matí hem sortit de Burgos la ciutat en la que hem passat la última nit d'un viatge que ha estat molt xuli, hem vist moltes coses diverses, entorns rurals, urbans, ciutats especials, monuments...
!
I un d'aquests monuments, un dels més espectaculars ha estat la catedral de Burgos, que ha estat practicament la única cosa que hem tingut temps a visitar, la catedral i els seus voltants ens han deixat una imatge molt bonica de Burgos, de ciutat moderna i maca, a més de que ens ha agradat molt la vibra de la ciutat, només el tó de veu dels burgalesos, molt afable i grat per la oïda, desprén confiança i bon rotllo.
La catedral és majestuosa, cada sala és més ostentosa que l'anterior i al pare, friki com ell sol li ha fet gràcia que estigui la tomba del Cid Campeador allà. A mi per això m'ha sobtat que els dos símbols de la ciutat siguin tan diferents en quant a solidesa, m'explico, la catedral de pedra, gran i imponent, i el formatge suau,blanquet i tovet... dóna a pensar no?
I no volem arribar a una resposta, perque creiem que hauriem de tornar Burgos per saber-ho!
!
I un d'aquests monuments, un dels més espectaculars ha estat la catedral de Burgos, que ha estat practicament la única cosa que hem tingut temps a visitar, la catedral i els seus voltants ens han deixat una imatge molt bonica de Burgos, de ciutat moderna i maca, a més de que ens ha agradat molt la vibra de la ciutat, només el tó de veu dels burgalesos, molt afable i grat per la oïda, desprén confiança i bon rotllo.
La catedral és majestuosa, cada sala és més ostentosa que l'anterior i al pare, friki com ell sol li ha fet gràcia que estigui la tomba del Cid Campeador allà. A mi per això m'ha sobtat que els dos símbols de la ciutat siguin tan diferents en quant a solidesa, m'explico, la catedral de pedra, gran i imponent, i el formatge suau,blanquet i tovet... dóna a pensar no?
I no volem arribar a una resposta, perque creiem que hauriem de tornar Burgos per saber-ho!
dissabte, 3 d’abril del 2010
Vas bé cirerer (2)
i és que 'segundas partes nunca fueron buenas'...
haviem tingut molta sort amb els cirerers , ara tocava donar una volta pel Jerte i dormir, per finiquitar la visita demà al matí i després començar el viatge de tornada cap a casa...
doncs bé, després de posar gasolina, comencavem a recòrrer els pobles del Jerte, el pare posava la radio perque el Barça jugava contra el Bilbao (la lliga està molt igualada)...
Doncs bé, el Barça ha guanyat 4-1 (partidàs de la cantera) i el pare l'ha sentit sencer per la radio, del cotxe. Ens hem passat més de dues hores carretera del Jerte amunt, carretera del Jerte avall, trucant i preguntat a tot tipus d'allotjaments, amb la mateixa resposta, 'en semana santa, y sin reserva, uy no no'. Total que hem acabat molt cansats i desistint de la idea de veure bé el Jerte, hem reculat fins a Plasencia, una ciutat que ja ens va servir de parada a la baixada i ara ens farà de parada i fonda abans d'iniciar el viatge de tornada. Ara bé, em sopat malament i dormirem en una pensió que... no és un hotelàs la veritat, per posar un exemple, la porta no acaba de tancar gaire bé...
ara, això sí, abans de tancar els ulls per dormir ens enrecordarem de l'arc de sant Martí...
bona nit! i recordeu, abans de visitar el Jerte en setmana santa, que segurament té per passar uns dies de relax en un entorn natural... RESEVAR ALLOTJAMENT!!!
haviem tingut molta sort amb els cirerers , ara tocava donar una volta pel Jerte i dormir, per finiquitar la visita demà al matí i després començar el viatge de tornada cap a casa...
doncs bé, després de posar gasolina, comencavem a recòrrer els pobles del Jerte, el pare posava la radio perque el Barça jugava contra el Bilbao (la lliga està molt igualada)...
Doncs bé, el Barça ha guanyat 4-1 (partidàs de la cantera) i el pare l'ha sentit sencer per la radio, del cotxe. Ens hem passat més de dues hores carretera del Jerte amunt, carretera del Jerte avall, trucant i preguntat a tot tipus d'allotjaments, amb la mateixa resposta, 'en semana santa, y sin reserva, uy no no'. Total que hem acabat molt cansats i desistint de la idea de veure bé el Jerte, hem reculat fins a Plasencia, una ciutat que ja ens va servir de parada a la baixada i ara ens farà de parada i fonda abans d'iniciar el viatge de tornada. Ara bé, em sopat malament i dormirem en una pensió que... no és un hotelàs la veritat, per posar un exemple, la porta no acaba de tancar gaire bé...
ara, això sí, abans de tancar els ulls per dormir ens enrecordarem de l'arc de sant Martí...
bona nit! i recordeu, abans de visitar el Jerte en setmana santa, que segurament té per passar uns dies de relax en un entorn natural... RESEVAR ALLOTJAMENT!!!
Vas bé cirerer!
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
... després de fer un aperitiu i comprar un parell d'ampolles de vi i cuatre xuminades a Trujillo hem agafat el cotxe amb direcció el valle de Jerte, tot i que les nostres esperances de veure la vall florida pels cirerers eren nul·les, ja ens havíem mentalitzat que el segon objectiu del viatge, conjuntament amb la foto, seria fallit. Però com és diu en aquest casos, tampoc tenim gaire millor a fer... així que carretera i manta que al Jerte hi falta gent (o no).
De camí el dia ja ha ant fent clars i ombres, amb alguna petita pluja, però sense molestar, de fet a la primera parada de la ruta, la visita al monestir de Yuste a Cuacos, feia solet.
El monestir és interesant, perdut a la muntanya és el lloc on Carlos (primero de España y Quinto de Alemania que diuen sempre els avis) es va retirar a meditar, si més no és curiós veure com es va integrar una residencia reial en un monestir (la visió directe de l'altar desde el llit és molt peculiar).
Ah sí! (m'ho oblidava) aquí els pares l'han liada una mica! la mare volia fer una foto i un segurata li ha dit (tot cridant) que no es podia, certament jo no he vist cap cartell que ho digués, clar que... jo no sé llegir (tot i que llavors no tinc clar com sí sé escriure :OS) però en fin que com les maneres del guardia tampoc han estat modèliques, els pares l'han 'axantat' ràpidament.
Un cop vist el monestir tocava canviar de vall, de la Vera al Jerte mitjançant la carretera 'panoràmica' de la 'garganta de la olla' tot i que després de les tropecientas corves el pare li ha canviat el nom a garganta de lapolla:
Aquest camí és maco, a la vegada que dificil, amb un port de muntanya que es fa llarg, per no variar el pare anava just de gasolina, al començar la baixada ha baixat una boira blanca que amb el reflexe del sol, feia que les corves fossin més difícils, no diriem que la situació era extrema (això li deixem al Calleja) però sí que era incòmode. Acte seguit, el dia no va aguantar més i una rabiosa tempesta d'estiu va caure amb força, el pare estava tranquil però tens a l'hora, no era el millor lloc per estar conduir en aquell moment, la mare una mica nerviosa, pateix al cotxe i aquell moment era delicat.
Però com hem dit, la tempesta era d'estiu, i ha durat el mateix que triga l'avi Chuecos a menjar-se una natilla de xocolata, i després, un dels moments més màgics de la meva encara no-vida, un sol espatarrant exhaltant la bellesa i la lluentor de les plantes mullades, i molts cireres florits, ans han donat una alegria inesperada. D'acord que no era una manta però n'hi havia com perquè fins i tot al pare se li posés la pell de gallina.
En qualsevol cuneta hi havia algun cotxe aturat i molt aprop algú amb una càmara, era curiós perque erem uns quants, vingut de llocs diferents amb el mateix objectiu, trobar allò allà, i malgrat no ens deiem res, si ens creuàvem la mirada, aquesta era de complicitat.
Però la magia encara ha durat una corva més, és aquell revolt que no oblidaré, i és que darrere de dos cireres tupits de flors fins a les arrels hi havia un arc de sant Martí brutal. Era la postal ideal per les nostres retines, la imatge a guardar per sempre i per poder afirmar que qualsevol esforç té una recompensa.
Minuts després hem arrivàt a la carretera que creua el valle del Jerte, només entrar hem trobat una gasolinera on li estem donant de menjar al cotxe, amb un somriure d'orella a orella.
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
... després de fer un aperitiu i comprar un parell d'ampolles de vi i cuatre xuminades a Trujillo hem agafat el cotxe amb direcció el valle de Jerte, tot i que les nostres esperances de veure la vall florida pels cirerers eren nul·les, ja ens havíem mentalitzat que el segon objectiu del viatge, conjuntament amb la foto, seria fallit. Però com és diu en aquest casos, tampoc tenim gaire millor a fer... així que carretera i manta que al Jerte hi falta gent (o no).
De camí el dia ja ha ant fent clars i ombres, amb alguna petita pluja, però sense molestar, de fet a la primera parada de la ruta, la visita al monestir de Yuste a Cuacos, feia solet.
El monestir és interesant, perdut a la muntanya és el lloc on Carlos (primero de España y Quinto de Alemania que diuen sempre els avis) es va retirar a meditar, si més no és curiós veure com es va integrar una residencia reial en un monestir (la visió directe de l'altar desde el llit és molt peculiar).
Ah sí! (m'ho oblidava) aquí els pares l'han liada una mica! la mare volia fer una foto i un segurata li ha dit (tot cridant) que no es podia, certament jo no he vist cap cartell que ho digués, clar que... jo no sé llegir (tot i que llavors no tinc clar com sí sé escriure :OS) però en fin que com les maneres del guardia tampoc han estat modèliques, els pares l'han 'axantat' ràpidament.
Un cop vist el monestir tocava canviar de vall, de la Vera al Jerte mitjançant la carretera 'panoràmica' de la 'garganta de la olla' tot i que després de les tropecientas corves el pare li ha canviat el nom a garganta de la
Aquest camí és maco, a la vegada que dificil, amb un port de muntanya que es fa llarg, per no variar el pare anava just de gasolina, al començar la baixada ha baixat una boira blanca que amb el reflexe del sol, feia que les corves fossin més difícils, no diriem que la situació era extrema (això li deixem al Calleja) però sí que era incòmode. Acte seguit, el dia no va aguantar més i una rabiosa tempesta d'estiu va caure amb força, el pare estava tranquil però tens a l'hora, no era el millor lloc per estar conduir en aquell moment, la mare una mica nerviosa, pateix al cotxe i aquell moment era delicat.
Però com hem dit, la tempesta era d'estiu, i ha durat el mateix que triga l'avi Chuecos a menjar-se una natilla de xocolata, i després, un dels moments més màgics de la meva encara no-vida, un sol espatarrant exhaltant la bellesa i la lluentor de les plantes mullades, i molts cireres florits, ans han donat una alegria inesperada. D'acord que no era una manta però n'hi havia com perquè fins i tot al pare se li posés la pell de gallina.
En qualsevol cuneta hi havia algun cotxe aturat i molt aprop algú amb una càmara, era curiós perque erem uns quants, vingut de llocs diferents amb el mateix objectiu, trobar allò allà, i malgrat no ens deiem res, si ens creuàvem la mirada, aquesta era de complicitat.
Però la magia encara ha durat una corva més, és aquell revolt que no oblidaré, i és que darrere de dos cireres tupits de flors fins a les arrels hi havia un arc de sant Martí brutal. Era la postal ideal per les nostres retines, la imatge a guardar per sempre i per poder afirmar que qualsevol esforç té una recompensa.
Minuts després hem arrivàt a la carretera que creua el valle del Jerte, només entrar hem trobat una gasolinera on li estem donant de menjar al cotxe, amb un somriure d'orella a orella.
Fuá! (això ho diem els joves) és increïble per tot el que donen unes hores si estàs de vacances...
Etiquetes de comentaris:
Valle de la Vera,
Valle del Jerte
Trujillo
Estic una mica tristot perquè el meu primer viatge (bé segon, considerant Tailàndia) es va acabant , tot i crec que en menys de 3 mesos tornarem a les andades!
Entre ahir a la nit i avui li hem donat una repassada a Trujillo, i la veritat és que no ens podem queixar en absolut! És una altra ciutat medieval, de l'estil de Càceres, però amb algunes diferències importants que la fan molt visitable.
D'entrada és més petita, i per tant fàcil, la plaça tot i ser més petita, és molt xula, és més irregular de formes, està envoltada d'efidicis medievals amb 'soportales' i plaques de mercat que evoquen a l'època de donzelles i caballers. Tot presidit per una estàtua del general Pizarro a cavall i dominat per la catedral. El poble, l'exèrcit i l'església mostrant-se, junts, a la infinitat de turistes que passegen, fan fotos, i prenen 'alcohol amb algo' a una plaça amb un encant que no li enveja res a cap altra.
Però Trujillo és quelcom més que la seva plaça, la seva orografia, situat en un turó, fa que el passeig pels seus carrerons sigui més evocador, més romàntic, i sobretot perquè adalt de tot, hi ha el castell que domina el poble, i fa de Trujillo certament un poble de conte de nens. Desde qualsevol punt del poble es veu (i a molts quilòmetres d'ell) el castell, i des d'ell es divisa tot el poble (i molts quilòmetres de distància). Fent-se visible, per una banda, als que regnaven per sobre de la plebe, i assegurant la fortificació en un lloc estratègic, per l'altra.
L´entrada al castell paga la pena per guanyar uns metres en les vistes i per visitar la capella que hi ha adalt, no val la pena escatimar quatre rals!!!
Entre ahir a la nit i avui li hem donat una repassada a Trujillo, i la veritat és que no ens podem queixar en absolut! És una altra ciutat medieval, de l'estil de Càceres, però amb algunes diferències importants que la fan molt visitable.
D'entrada és més petita, i per tant fàcil, la plaça tot i ser més petita, és molt xula, és més irregular de formes, està envoltada d'efidicis medievals amb 'soportales' i plaques de mercat que evoquen a l'època de donzelles i caballers. Tot presidit per una estàtua del general Pizarro a cavall i dominat per la catedral. El poble, l'exèrcit i l'església mostrant-se, junts, a la infinitat de turistes que passegen, fan fotos, i prenen 'alcohol amb algo' a una plaça amb un encant que no li enveja res a cap altra.
Però Trujillo és quelcom més que la seva plaça, la seva orografia, situat en un turó, fa que el passeig pels seus carrerons sigui més evocador, més romàntic, i sobretot perquè adalt de tot, hi ha el castell que domina el poble, i fa de Trujillo certament un poble de conte de nens. Desde qualsevol punt del poble es veu (i a molts quilòmetres d'ell) el castell, i des d'ell es divisa tot el poble (i molts quilòmetres de distància). Fent-se visible, per una banda, als que regnaven per sobre de la plebe, i assegurant la fortificació en un lloc estratègic, per l'altra.
L´entrada al castell paga la pena per guanyar uns metres en les vistes i per visitar la capella que hi ha adalt, no val la pena escatimar quatre rals!!!
Processons
El pare mira 'El caso Slevin' a la tele mentre la mare fa fotos com una 'posesa', ja són coses normals. Però aquest cop em quedo amb la mare...
Estem allotjats a Trujilllo, aquest cop els pares (sense estirar-se gaire, com és habitual) han agafat una habitació que intenta ser medieval i això, però es queda en un intent.., tot i això, té una vista privilegiada de la plaça major.
A més coincidim de nou amb una altra processó que finalitza al bell mig de la plaça, i és per això que la mare dispara sense discreció! si fos una francotiradora no en quedaria ni un!
Però els que em fan escriure són les persones que hi ha a la plaça, òbviament no havia vist mai cap processó, i renoi, aquesta setmana no he parat!! ja és el normal a setmana santa, però Déu n'hi do!
Estem allotjats a Trujilllo, aquest cop els pares (sense estirar-se gaire, com és habitual) han agafat una habitació que intenta ser medieval i això, però es queda en un intent.., tot i això, té una vista privilegiada de la plaça major.
A més coincidim de nou amb una altra processó que finalitza al bell mig de la plaça, i és per això que la mare dispara sense discreció! si fos una francotiradora no en quedaria ni un!
Però els que em fan escriure són les persones que hi ha a la plaça, òbviament no havia vist mai cap processó, i renoi, aquesta setmana no he parat!! ja és el normal a setmana santa, però Déu n'hi do!
- La processó del silenci a Cáceres
- Vàries més petites a Cáceres també
- A Mérida ens vam creuar amb una que em va fer molta gràcia, perquè els nens més petits anàven donant caramels als altres nens. I n'hi havia un (en Daniel) que estava com un bucoi i anava tot eixerit al seu ritme i s´anava parant a xerrar amb els altres nens.
- Aquesta a Trujillo, també força impactant
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
